En aquest subapartat treballarem el concepte de psicomotricitat en l'àmbit escolar, és a dir, podrem veure la importància que té per als nostres alumnes la seva integració a l'aula. Així doncs, treballarem els següents objectius: comprendre la importància del treball psicomotor a l'escola com a mitjà afavoridor del desenvolupament psicomotriu de l'infant i conèixer la importància de la psicomotricitat com a mitjà per consolidar els aprenentatges escolars de forma lúdica i recreativa.
La psicomotricitat té una gran importància en les primeres etapes de la vida de l'infant, i per tant és necessària la seva inclusió dins de l'etapa infantil i primària. Tot i això, cal dir que el treball de psicomotricitat que es porta a terme a l'escola és bastant escàs, la qual cosa suposa desaprofitar una de les formes més idònies i enriquidores perquè els alumnes aprenguin i es desenvolupin adequadament sense oblidar cap de les àrees que conformen la seva educació.
A partir d'aquí cal crear activitats que permetin un progrés psicomotor adequat pels alumnes. Així doncs, cal tenir en compte les destreses que van assolint durant la seva etapa escolar:
- Esquema corporal: L'esquema corporal és una representació del cos, una idea que tenim sobre el nostre cos i les seves diferents parts i sobre els moviments que podem fer o no amb ell; és una imatge mental que tenim del nostre cos amb relació al medi, estant en situació estàtica o dinàmica. Gràcies a aquesta representació coneixem el nostre cos i som capaços d'ajustar en cada moment la nostra acció motriu als nostres propòsits.
 |
| En aquesta imatge podem veure com un infant és capaç de reconèixer la seva imatge al mirall, un clar exemple d'esquema corporal. (Imatge extreta de: http://somoslosdetercero.wordpress.com/) |
- Domini lateral: El domini lateral es refereix al costat preferit del cos en l'execucuió de diferents accions. Aquest procés de lateralització està íntimament relacionat amb el desenvolupament de l'esquema corporal i la presa de consciència del propi cos, així com amb la progressiva diferenciació d'esquerra-dreta i percepció espacial.
 |
| En aquesta il·lustració es mostren els tipus de lateritat que distingeixen una persona. (Imatge extreta de: es.slideshare.net) |
- Tonificació muscular: La tonificació muscular és una tensió muscular voluntària que depèn d’una representació de l’espai no només físic, sinó també mental. Abans d’agafar
un objecte, eñs nostres musculs es tonifiquen. Per
exemple: si un infant ha de saltar un toll, primer haurà de pensar com de gran haurà de ser el
salt, i després saltarà. Quan llencem i agafem una pilota fem el mateix (tonificació que requereix una estratègia), i l'acció de ballar per la seva banda també requereix una tonificació
per a seguir un ritme.
 |
| En aquesta imatge podem veure com un nen agafa una pilota i es produeix una tensió muscular voluntària. (Imatge extreta de: www.crecerfeliz.es) |
- Equilibri corporal: L'equilibri corporal és la capacitat d’orientar correctament el cos a l’espai, a través d’una ordenada relació entre l’esquema corporal i el món exterior. Permet que l'infant pugui mantenir una activitat o un gest, quedar inmòbil o llençar el seu cos, utilitzant la gravetat o resistint-la.
Estructuració de l’espai i del temps: L'estructuració de l'espai i del temps és l'adquisició de referents espacials, l'infant delimita el seu cos en relació a les persones, objectes i espai. Activitats com per exemple córrer, orientar-se en el terreny reconeixent conceptes com l’esquerra, dreta, lluny, a prop, dins, fora, una localització objectiva enlloc d’egocèntrica, memòria visual, representació simbòlica i gràfica, ritme i moviment potencien aquesta estructuració.
Cal destacar també que la cultura pot donar suport al desenvolupament de determinades habilitats psicomotores, avançant o retrassant l’aparició d’altres. Tot i així, quan parlem de l'eduació de l'àmbit psicomotor podem distingir dos dimensions que diferencien les accions dels nostres alumnes:
- Dimensió expresiva: són els movimients comunicatius utilitzats en la vida diària (com expressions facials, postures, gestos,...).
- Dimensió interpretativa: constitueix el moviment estètic i creatiu (nivell més complexe en l’evolució motriu).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada