En aquest últim apartat del tema 3 ens endinsarem en el concepte de l'esquema corporal ja que l'educació pot contribuir a una adequada construcció de l'esquema corporal, evitant així possibles dificultats de socialització i aprenentatge. Així doncs, entenc que nosaltres, com a futurs docents, hem de sber intervenir adequadament i de la manera més òptima segons les necessitats de l'alumne.
Per tant, els objectius que treballarem en aquest apartat són: conèixer i saber analitzar el concepte d'esquema corporal, reconèixer els aspectes evolutius relatius a la construcció de l’esquema corporal i la seva funció reguladora en el desenvolupament psicomotor i explorar la versatilitat de l’expressió corporal i reflexionar sobre possibles intervencions educatives per afavorir el desenvolupament integral de la personalitat.
L'esquema corporal és la imatge corporal o representació que cadascú té del seu propi cos, sigui en un estat de repòs o en moviment. Segons els especialistes, el desenvolupament de l'esquema corporal té tot un procès, depèn de la maduració neurològica com també de les experiències que l'infant tingui. Aconsegueix el seu ple desenvolupament als 11 o 12 anys i per això el seu treball a l'escola és fundamental.
 |
| En aquesta imatge podem veure com podem treballar l'esquema corporal a l'aula. (Imatge extreta de: espacoeducar-liza.blogspot.com) |
Com he dit, l'esquema corporal és la imatge que tenim del nostre propi cos i és aquí quan sorgeix el concepte d'imatge del cos, és a dir, la percepció conscient del nostre cos, tant global com segmentada. Podem parlar de tres tipus dimatges del cos: perceptual, cognitiva i emocional.
- Imatge perceptual: és la representació del nostre cos, és a dir, la informació sobre la dimensió i la forma del nostre cos i les seves parts.
- Imatge cognitiva: és la imatge que ens creem a partir de les creences com per exemple, creure que són més grans les persones amb més alçada sense tenir en compte la seva edat cronològica.
- Imatge emocional: comporta el grau de satisfacció amb la nostra figura i expectatives (sentiments).
 |
| Aquesta il·lustració ens mostra un infant observant l'interior del seu cos. (Il·lustració extreta de: |
És molt important que els docents coneguin els aspectes evolutius de l’esquema corporal per tal de poder actuar adequadament davant les necessitats de cadascun dels alumnes. És per això que mostraré les tres etapes que conformen l'esquema corporal de l'infant:
- El cos vivenciat: aquesta etapa comporta les edats dels 0 als 3 anys i veiem que l'infant té un comportament global, és a dir, es produeix la conquesta de l’esquelet a través de l’experiència global i de la relació amb l’adult.
- El cos percebut: aquesta etapa comporta les edats dels 3 als 7 anys. Es produeix un desenvolupament progressiu de l’orientació de l’esquema corporal. L'infant és capaz de dirigir l’atenció sobre la totalitat del seu cos i sobre cada segment corporal.
- El cos representat: aquesta etapa es produeix a partir dels 7 anys i és quan es genera una independència funcional, és a dir, la possibilitat d'autoavaluar les seves pròpies competèncias motrius, això en definitiva comporta més autonomia a l'hora d'establir relacions interpersonals, millora la percepció de l'espai, etc.
Però també cal destacar que l’esquema corporal té una funció reguladora on prenen protagonisme tres actes fonamentals. Així doncs, durant aquestes etapes l'infant passa per una sèrie de regulacions respecte el seu esquema corporal.
Així doncs, en primer lloc, l'infant pren consciència regulació del propi cos, ja que va adquirin habilitats en l’equilibri, la postura i la idependència a l’hora de moure les parts del cos.
En següent lloc, l’infant apren a representar el temps, de tres formes diferents:
- Temps psicològic: consciència de la durada interior de les nostres accions motrius.
- Temps físic: apreciació d’un temps pels instruments de la cultura (calendari, rellotge…)
- Temps fisiològic: “rellotge biològic” à regulació de les necessitats orgàniques (dormir, llevar-se,…)
- Percepció dels intervals de temps: ordre i durada de les accions (estructuració temporal).
 |
| En aquesta imatge hi podem veure representat els concepte dels temps pels infants. (Imatge extreta de: |
Per últim, l'infant estructura l’espai i el temps diferenciant el seu cos de la resta i l’entorn, alternant moviments tenint en compte la seva temporalitat i durada, i adquirint presa de consciencia de les relacions amb el temps com l’espera, els moment, la successió, etc.
Com a docents hem de tenir en compte aquells alumnes que tenen l'esquema corporal mal definit, és a dir, aquells que presenten algun dèficit en relació amb el sistema motor, perceptiu i afectiu, ja que això els ajudarà a desenvolupar-se millor. Per això és essencial la formació dels docents en el desenvolupament de l'esquema corporal dels alumnes i en els seus possibles dèficits o mancances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada