4.1. El desenvolupament del llenguatge

Finalment, en aquest últim subapartat d'aquest viatge pel coneixement de la psicologia evolutiva parlaré del desenvolupament del llenguatge dels infants segons les perspectives de Piaget i de Vigotsky. L'objectiu és tenir la capacitat d'explicar les bases del desenvolupament del llenguatge i establir una relació amb l'educació primària.

L'infant, en tant que ser humà, disposa des del naixement de mecanismes neurobiològics, és a dir, oïda, laringe, nas, boca, i sistema nerviós, que li permetran desenvolupar el llenguatge. Perquè es produeixi aquest desenvolupament és igualment imprescindible i important el llenguatge adreçat al nen des del seu entorn. Així doncs, cap dels dos components és suficient en si mateix, sinó que tots dos són indispensables: els orgànics i un mitjà lingüístic apropiat. 

En aquesta imatge podem veure una metàfora del llenguatge dels infants. (Imatge extreta de: www.psicodiagnosis.cat)

En el currículum d'Educació Primària es mostren els següents objectius transversals que cal que assoleixin els alumnes de primària per desenvolupar correctament el llenguatge: representació; anàlisi, síntesi, classificació, abstracció; formular hipòtesis; pensament crític; resolució de problemes; comprensió i expressió d’idees i sentiments i autoregulació del comportament. El currículum presenta quatre blocs principals que cal treballar per desenvolupar la competència lingüística:

• Fonologies: unitats bàsiques del so (fonemes). 
• Semàntica: significats i símbols. 
• Sintaxi: regles gramaticals per a combinar paraules. 
• Pragmàtica: habilitats per a comunicarse eficaçment.

Aquestes competències evolucionen durant els dos períodes del llenguatge de l'infant, així doncs sabem que en el període pre-lingüístic o pre-verbal (0-2 anys) els infants són capaços de realitzar expressions vocals (balboteig) i verbals (ecolàlia). Més tard, durant el període lingüístic o verbal (a partir del 3r any de vida) els infants ja tenen la capacitat de comprendre abans d’expressar-se.

Hi ha dos psicòlegs molt rellevants en els estudis del desenvoluapent del llenguatge dels infants, aquests són Jean Piaget i Lev Vigotsky i els dos estableixen diferents relacions entre pensament i llenguatge.

Piaget planteja que el llenguatge és una conseqüència del nivell de desenvolupament de la intel·ligència que comença amb el naixement i per tant, el pensament seria anterior al llenguatge. Des d’aquesta perspectiva, un infant aprendria a xerrar només quan el seu desenvolupament cognitiu ha arribat a determinat nivell. Segons Piaget, el llenguatge és un simple reflex del nivell d’intel·ligència de l’infant, no tenen l’objectiu de comunicar-se amb els altres sinó que és una parla egocèntrica: no es vol comunicar amb l’altre, sinó que l’empra simplement, per expressar els seus pensaments. Gradualment, aquesta parla egocèntrica va desapareixent, el nen es va socialitzant de manera, que a poc a poc, comença a tenir en compte les reaccions i respostes d’altres persones; en aquest moment, la parla egocèntrica desapareix.

En aquesta imatge podem veure a Jean Piaget i Lev Vigotsky. (Imatge extreta de: trabajofinaldedidactica.blogspot.com)

D'altra banda, per a Vigotsky el llenguatge és l’eina que possibilita el cobrar consciència d’un mateix i l’exercitar el control voluntari de les accions. Segons Vigostky hi ha una profunda interconnexió entre el llenguatge oral i el desenvolupament dels conceptes mentals. El pensament i la paraula estan totalment lligats, ja que és la forma primària d’interacció amb les persones, i per tant, és l’eina psicològica amb la que l’individu s’apropia de la riquesa del coneixement, des de aquesta perspectiva, l’aprenentatge és el procés per qual les persones s’apropien del contingut, i al mateix temps, de les eines del pensament.

Nosaltres, com a futurs docents hem de saber que a l'educació primària els escolars aprenen regles gramaticals i entenen estructures sintàctiques complexes, també incrementen el vocabulari i adquireixen el coneixement morfològic i la consciència metalingüística. Els alumnes atenen al significat literal del llenguatge i a l'aprenentatge de conceptes, símbols, etc, a més de desenvolupar les competències comunicatives.

En aquesta il·lustració podem veure el procès d'adquisició del llenguatge. (Imatge extreta de: laulauenlaseuatinta.wordpress.com)

Per tot el que he mostrat anteriorment cal que els mestres connectin amb la representació del contingut que té l’alumnat i ajudar així a modificar-la progressivament. Alhora també é necessari que l’alumnat faci evolucionar les seves representacions inicials de tal manera que les noves siguin més riques i complexes, que puguin ser compreses i assumides. 

En el següent vídeo podem veure un exemple de projecte que fomenta l'aprenentatge del llenguatge oral en una metodologia d’ambients. Parteix de la base que el llenguatge oral és indispensable per al desenvolupament de la llengua escrita. Aquest treball comença a infantil i continua tota la primària amb un sistema sistemàtic de lèxic, estructura de la frase, consciència fonològica, parla i motricitat. Les aules s’organitzen en diferents ambients temàtics. Cada ambient està dissenyat per treballar i desenvolupar unes habilitats i competències concretes relacionades amb les àrees curriculars, però tots tenen com a eix vertebrador el treball de les habilitats lingüístiques, el pensament creatiu i les habilitats socials i emocionals.