CAS PRÀCTIC > Tema 3.1

Com ja he mostrat anteriorment, en la primera infància l'infant desenvolupa la majoria de les seves capacitats i aquests canvis en l'ontogènesi es distribueixen en cinc estadis: impulsiu, emocional, sensoriomotor, projectiu i personalisme i valor funcional. En aquest apartat exemplificaré amb el cas d'en Bruno l'estadi sensoriomotor:

"En Bruno és un infant de 16 messos d'edat i el seu comportament es caracteritza per la seva relació amb l'entorn a través de les seves percepcions físiques i la seva acció motora directa. Des del moment del seu naixement, en Bruno ja actua sobre el seu entorn i inicia conductes. La seva cognició en aquest moment pren la forma de respostes obertes a la situació immediata i el seu coneixement del món es basa en els reflexos amb què ha nascut. Aquests mecanismes innats reflexos (com el reflex de succió o el reflex de prehensió) es diferencien paulatinamnete en esquemes sensoriomotors com: aixecar, empènyer, estirar un objecte o colpejar alguna cosa. I és que en Bruno entén el seu món en funció d'aquests esquemes sensoriomotor, és a dir, entén els objectes i persones del seu entorn com "una cosa que és per .... succionar, colpejar etc." Amb el temps aquests esquemes sensoriomotors es van coordinant en estructures més complexes, però la conducta segueix depenent de la situació immediata."

En aquesta imatge podem veure un infant succionant un objecte. (Imatge extreta de: www.elmundo.es)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada