Des del punt de vista psicomotor, el domini progressiu del gest gràfic obeeix a la doble influència de factors maduratius i socials. L'entorn social exerceix una enorme influència en el moldejament i modelatge de les destreses grafomotores. Així doncs, aquest apartat té la finalitat de conèixer els aspectes evolutius i els factors que intervenen en el desenvolupament del gest gràfic durant la infància.
És important remarcar que el primer registre permanent d'expressió d'un infant pren la forma d'un gargot quan el seu temps vital només és de divuit mesos. El primer traç és un pas molt important en la seu desenvolupament, ja que és el començament de la seva expressió i el que conduirà al dibuix, a la pintura i finalment, a la paraula escrita.
Per mitjà dels dibuixos l'infant aconsegueix expressar el seu estat psicològic i benestar emocional, és a més un mitjà de socialització amb els altres i a més permet desenvolupar la motricitat fina, és a dir, aquella que es relaciona amb el moviment dels dits. A través del dibuix els nens es poden expressar i els permet relacionar el seu món intern amb el món extern de qui l'envolta.En el següent vídeo podem veure l'evolució del dibuix d'un infant:
Per tant, queda palesa la importància que té que nosaltres, com a mestres, coneguem i sapiguem interpretar el desenvolupament psicogràfic dels nostres alumnes. A més, diversos estudis han demostrat que el gest gràfic dels infants expressen i emmascaren conflictes o canvis significatius que pot tenir l'alumne, com per exemple el divorci dels pares, la violència infantil o de gènere o simplement el naixement d'un germanet o el canvi de domicili.
El desenvolupament del gest gràfic involucra a més, la dimensió socioafectiva, la dimensió psicomotriu i finalment la dimensió cognitiva. En la dimensió psicomotriu podem veure com l'infant dibuixa el que vol i d'acord amb la seva maduresa, en la cognitiva en canvi, l'infant dibuixa el que coneix i percep de manera simbòlica o realista i finalment, en la dimensió socioafectiva dibuixa el que l'interessa i podem destacar que mostra el que li agrada i el que no.
D'altra banda, en el dibuix infantil diferenciem les quatre etapes següents segons Calmy (1977):
ESTADI MOTOR O GARGOT (1-2 anys)
En aquest estadi l'infant ja comença a controlar lamotricitat de la seva mà i el seu avantbraç, com a conseqüència també incrementa el control i la coordinació dels seus moviments. Són els seus primers contactes amb el llapis i el paper i per tant, seran exploratoris i molt condicionats per les limitacions pròpies del seu nivell de maduració visomotora i les seves habilitats personals. L'evolució dels gargots fa que els traços de l'infant es caracteritzin primer per ser homo-lateralsedat, més tard passen a ser escombrats horitzontals o oblics i finalment, desemboquen en traços circulars, positius o negatius.
ESTADI MOTOR O GARGOT (1-2 anys)
En aquest estadi l'infant ja comença a controlar lamotricitat de la seva mà i el seu avantbraç, com a conseqüència també incrementa el control i la coordinació dels seus moviments. Són els seus primers contactes amb el llapis i el paper i per tant, seran exploratoris i molt condicionats per les limitacions pròpies del seu nivell de maduració visomotora i les seves habilitats personals. L'evolució dels gargots fa que els traços de l'infant es caracteritzin primer per ser homo-lateralsedat, més tard passen a ser escombrats horitzontals o oblics i finalment, desemboquen en traços circulars, positius o negatius.
 |
| Imatge d'un gargot. (Imatge extreta de: |
En els dibuixos infantils al tercer any de vida s'associa, en primer terme amb els objectes de contorns arrodonits i línies. El nen tracta de representar molts objectes que li són interessants. No obstant, el nen comença a comprendre ràpidament que dibuixar un objecte que no s'assembli a l'objecte real, no pot satisfer les persones que l'envolten, però satisfà a ell mateix i per a ell és un èxit més.
El nen comença a dibuixar un o diversos objectes de manera que el mateix dibuix es converteixi per al en una activitat que representi aquests objectes. Per exemple: dibuixar el sol. El desig infantil de representar objectes del món exterior és tan gran que totes les dificultats es van superant mica en mica. Així doncs, he d'aclarir que per a la formació de l'activitat plàstica pròpiament dita, no n'hi ha prou amb desenvolupar la tècnica per traçar línies en amb enriquir la percepció i les representacions sobre els objectes reals.
Aquest estadi comprèn 2 fases clarament delimitades per l'etapa en la qual s'aconsegueix reconèixer un objecte dins d'un conglomerat casual de línies i el moment en què s'aconsegueix la imatge prepositiva.
En el realisme subjectiu (2-4 anys) els infants dubuixen el que representa significatiu per a ells mateixos (reconeixement d'objectes).
En el realisme conceptual (5-7 anys) els dibuxos ja tenen una tendència més realista, acostumen a ser dibuixos personals de vivències dels infants.
En el realisme subjectiu (2-4 anys) els infants dubuixen el que representa significatiu per a ells mateixos (reconeixement d'objectes).
 |
| Exemple d'un dibuix d'una nena de 3 anys. (Imatge extreta de: |
 |
| Exemple d'un dibuix de realisme conceptual. (Imatge extreta de: |
ESTADI COMUNICATIU (8-10 anys)
En aquest estadi comença a haver-hi una intenció representativa, idees i creacions personals. Es basa molt en l'observació de l'infant, va dibuixant tot allò que veu i que l'interessa expressar.
 |
| En aquest dibuix fet per un nen afganès podem veure com viuen els nens afganesos la guerra. (Imatge extreta de: |
En aquest estadi ja podem diferenciar un cert domini de tècniques gràfico-plàstiques del dibuix. Els infants tenen la capacitat d'apreciar la configuració de la forma tenint en compte la proporció, el volum i la perspectiva dels objectes i de la realitat. Tenen una expressió creativa i una increïble apreciació de les arts.
 |
| Dibuix realitzat per un nen d'11 anys. (Imatge extreta de: |
És important aclarir que quelcom important no és el dibuix sinó el procés de creació de l'infant que mai ha de ser jutjat. També és important que l'alumne tingui l'oportunitat de crear sense cap mena de model i sense que el docent intervingui en el seu procés de creació, llevat que sigui per aconsellar-lo sobre algun aspecte tècnic. En definitiva, és important tenir clar que les imperfeccions del dibuix infantil no són errors, sinó que són formes d'expressió de la realitat que utilitzen els infants, cadascun a la seva manera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada