Tema 1.4. Paper de l'educació i de l'escolarització en el desenvolupament

Com a conclusió d'aquest tema 1 sobre el desenvolupament, finalitzarem amb el paper primordial que té l'educació en el desenvolupament dels nens i les nenes. No hi ha cap mena de dubte que l’educació i la cultura són eines clau per fer front a les desigualtats i són també catalitzadors de desenvolupament.

Nosaltres ens estem preparant per arribar a ser uns bons mestres d'Educació Primària en un futur no molt llunyà. Així doncs, cal que tinguem presents les finalitats d'aquest nivell educatiu segons l'ORDRE ECI/2211/2007, de 12 de juliol, per la qual s'estableix el currículum i es regula l'ordenació de l'educació primària. BOE núm. 173, 20 juliol 2007 Article 3, pp. 31448:

  • Consolidar el seu desenvolupament personal i el seu propi benestar.
  • Adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a l'expressió i comprensió oral, a la lectura, a l'escriptura i al càlcul.
  • Desenvolupar habilitats socials, hàbits de treball i estudi, el sentit artístic, la creativitat i l'afectivitat.
En aquesta il·lustració podem veure clarament els valors que de l'educació. (Il·lustració extreta de http://www.nosomosinvisibles.org)
El procés de desenvolupament dels infants consisteix en l'adquisició progressiva dels instruments i les competències culturals del grup humà al qual pertany. Els processos educatius són una peça clau en aquest traspàs de competències que és el desenvolupament humà, ja que ajuden a l'adquisició dels instruments i coneixements necessaris per a poder créixer i actuar en l'entorn físic i social en el qual aquest desenvolupament té lloc (Miras, 1991).

L'educació, doncs, té un paper crucial en el desenvolupament cultural de la persona i, per tant, en el seu desenvolupament global. En conseqüència, no es poden continuar entenent el desenvolupament i l'educació com a processos independents ni l'educació com un "acompanyant afegit" o dependent del procés de desenvolupament. 

L'educació és un factor determinant del desenvolupament global de l'ésser humà; no un suport més, sinó un motor fonamental sense el qual el desenvolupament i el creixement humà, tal com els coneixem, serien impossibles. Des d'aquesta perspectiva, doncs, l'educació i el desenvolupament psicològic són dos processos indissociables, la qual cosa coincideix en aquest sentit amb la primera de les postures exposades a l'inici d'aquest capítol i discrepa clarament de les postures predominants en els últims anys en el terreny psicològic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada