L'educació perpetua les formes de comportament tradicionals. Aquesta educació genera formes, moltes vegades subtils, de discriminació, però també cal tenir en compte que l'ensenyament no discriminatori no consisteix en un model únic per a nenes i nens, sinó que cal valorar per igual les actituds de tots els alumnes. Per remarcar aquesta creença m'agradaria compartir aquest enunciat de l'escriptora Montserrat Moreno (Cómo se enseña a ser niña): “Quan coeduquem als nois i a les noies, els hi hem de donar allò que la societat els hi nega: la possibilitat de ser ells i elles mateixos, de no haver d'amagar les seves pors i debilitats sota una màscara de fermesa".
Els objectius d'aquest últim apartat són saber identificar aspectes sòcio-emocionals relacionats amb la construcció de la identitat i del gènere en l’edat escolar i veure el paper de l’escola i del professorat en l’acompanyament de la construcció de la identitat personal i de gènere.
És molt important que entenguem que els nostres alumnes estan en plena construcció de la seva identitat i gènere. Però per diferenciar aquests aspectes sòcio-emocionals que experimenten els alumnes hem de saber diferenciar els conceptes d'identitat, gènere, autoestima i autoconcepte. En la següent vinyeta de Mafalda podem observar un exemple de la importància que té la construcció del "jo" pels joves:
 |
| Vinyeta extreta de: |
La identitat és el conjunt de trets propis d'un individu o d'una col·lectivitat que els caracteritzen enfront dels altres; la consciència que una persona té de ser ella mateixa i distinta a les altres. No la podem confondre amb l'autconcepte que és la imatge del jo que té cada persona, la construcció mental de com es percep a si mateix. Si aquest concepte és positiu, millorarà l'autoestima, que l'entenem com la valoració que tota persona té sobre la seva imatge percebuda. Per últim, el conjunt de fenomens socials, culturals, psicològics i lingüístics que s’associen a les diferencies de sexe els coneixem amb el nom de gènere. Cal destacar que l'autoestima es troba molt estretament relacionada amb l'autoconcepte, ja que és la seva part avaluativa, és a dir, la valoració que fa el subjecte de si mateix.
A partir d'aquí, és important que l'educació tingui un paper actiu en la construcció del "jo" dels alumnes. Cal tenir en compte que durant l'etapa escolar els alumnes estan més temps a l'escola que a cap altre lloc, i és on estableixen les relacions entre iguals més importants per a ells. Així doncs, cal recalcar la importància de l'autoestima en l'edat escolar, ja que genera benestar personal, confiança i seguretat, potencia el creixement emocional, condiciona l’aprenentatge dels alumnes i afecta el rendiment escolar, la motivació i el desenvolupament de la personalitat.
També és important la relació que estableix l'alumne amb si mateix (autoconcepte) però aquesta es construeix a partir de les relacions amb els altres i el que diu la societat, per tant, es construeix bona part a l'escola. L'autoconcepte té la finalitat de regular el comportament i a partir d'aquí els alumnes poden atribuir la valoració del seu comportament fora o dintre del seu entorn, aquesta situació rep el nom de locus de control. En la següent il·lustració podem observar de forma gràfica i entenedora els dos tipus de locus de control:
 |
| En aquesta il·lustració veiem els dos tipus de locus de control: intern (tu fas que les coses passin) i extern (els altres fan que les coses passin). (Il·lustració extreta de: |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada