Aquest apartat té com a objectius conèixer i entendre el desenvolupament emocional i moral dels infants; i reflexionar, de manera crítica i constructiva, sobre els mecanismes i alternatives metodològiques per a intervenir en l’educació de les emocions des del context escolar.
Així doncs, abans de destacar la importància que té l'educació emocional a l'educació primària, ens centrarem en conèixer el què volen dir i comporten el desenvolupament emocional i el desenvolupament moral.
El desenvolupament emocional o afectiu es refereix al procés pel qual el nen construeix la seva pròpia identitat (el seu jo), l'autoestima, la seguretat i la confiança en si mateix i en el món que l'envolta, a través de les interaccions que estableix, situant-se a si mateix com una persona única i diferent. A través d'aquest procés el nen pot distingir les emocions, identificar-les, expressar-les i controlar-les. És un procés complex que involucra tant els aspectes conscients com els inconscients.
A partir d'aquí, tot i que David Premack i Guy Woodruff van ser els primers a conceptualitzar i investigar la Teoria de la ment amb primats, Heinz Wimmer i Joseph Perner, dos psicòlegs del desenvolupament, la van adaptar als humans amb un experiment amb dues nenes. Aquesta teoria sosté que un individu té una teoria de la ment si s'atribueix estats mentals a si mateix i també els atribueix als altres. També inclou la capacitat de percebre i així poder arribar a reflexionar i comprendre en relació a les sensacions pròpies i de la resta aconseguint així preveure el propi comportament i el dels altres.
D'altra banda, el desenvolupament moral és el procés pel qual el nen/a desenvolupa les conductes i actituds adequades cap als altres, tenint en compte lleis, regles i normes culturals i socials. Ajudar en el desenvolupament moral d'un nen és una tasca molt important per als pares i per als docents, ja que el desenvolupament d'actituds morals normalment fa que els infants siguin disciplinats, treballadors, honestos, bons i amables.
A partir d'aquí, Lawrence Kohlberg, psicòleg contemporani deixeble de Jean Piaget, considera que el desenvolupament moral d'una persona passa per tres grans nivells —el Preconvencional, el Convencional i el Postconvencional— cadascun dels quals conté dos estadis o etapes. En total sis estadis de maduresa creixent i amb raonaments morals diferents.
També considera que el desenvolupament moral es produeix sempre passant progressivament pels diferents estadis, sense cap mena de salt evolutiu. És un desenvolupament que va lligat al desenvolupament psicològic de la persona. Sense desenvolupament psicològic no hi ha desenvolupament moral.
IMPORTÀNCIA DE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
L’educació emocional és ‘el procés educatiu que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals. És un procés que s’inicia des de la primera infància i està present al llarg de tota la vida’. La fonamentació teòrica de l’educació emocional no es limita a la intel·ligència emocional, sinó que pren en consideració altres referents com ara les aportacions de la neurociència, la tradició de les competències socials, l’autoestima, les investigacions sobre el benestar i la psicologia positiva, etc. Es tracta d’un marc teòric ampli i integrador que fonamenta una proposta d’innovació educativa (Bisquerra i Pérez, 2007; Bisquerra, 2000).
L'educació formal, fins ara, no ha previst la necessitat ni la importància de l’educació emocional. Però ha arribat el moment de prendre’n consciència. Afortunadament cada cop hi ha més gent que l’entén així, tal com es manifesta en les publicacions que tracten aquest tema (Bisquerra, 2011).
És important i necessari que l’educació emocional es posi en pràctica tant a l'escola com a la família. La responsabilitat educativa és compartida i l'escola ha de facilitar que les famílies coneguin què és l'educació emocional i com treballar-hi perquè la integrin en el seu rol educatiu.
És important que coneguin les diferents estratègies de regulació de la por, la tristesa i la ràbia per tal de poder ajudar els alumnes en el seu progrés emocional. Han de treballar a l'aula la relaxació, la reestructuració cognitiva, la distracció conductual, etc, i d'aquesta manera millorar la competència emocional dels seus alumnes.
L’educació emocional requereix un canvi de mirada del professorat i això requereix plans de formació inicials i permanents. El professional ha d’implicar-se en aquesta formació. Si acceptem que l’educació es dóna per contagi, per models, què succeeix si existeix un col·lectiu de docents que mantenen entre les seves vivències pors, frustració, insatisfacció, disgustos… sense ni tan sols reconeixe’ls? Més enllà de la necessitat de crear materials didàctics calen professionals disposats a seguir un camí d’autoconeixement.
Tot seguit, m'agradaria mostrar el següent vídeo. Es tracta d'un conte que treballa d'una manera molt dinàmica i adequada pels nens i nenes l'educació emocional. A través de les transformacions del personatge de la Paula, els alumnes poden anar identificant les diferents emocions i el que senten ells.
Així doncs, abans de destacar la importància que té l'educació emocional a l'educació primària, ens centrarem en conèixer el què volen dir i comporten el desenvolupament emocional i el desenvolupament moral.
 |
| En aquesta fotografia podem veure un exemple de com es pot anar treballant l'educació emocional a l'aula. (Fotografia extreta de http://4.bp.blogspot.com/) |
El desenvolupament emocional o afectiu es refereix al procés pel qual el nen construeix la seva pròpia identitat (el seu jo), l'autoestima, la seguretat i la confiança en si mateix i en el món que l'envolta, a través de les interaccions que estableix, situant-se a si mateix com una persona única i diferent. A través d'aquest procés el nen pot distingir les emocions, identificar-les, expressar-les i controlar-les. És un procés complex que involucra tant els aspectes conscients com els inconscients.
A partir d'aquí, tot i que David Premack i Guy Woodruff van ser els primers a conceptualitzar i investigar la Teoria de la ment amb primats, Heinz Wimmer i Joseph Perner, dos psicòlegs del desenvolupament, la van adaptar als humans amb un experiment amb dues nenes. Aquesta teoria sosté que un individu té una teoria de la ment si s'atribueix estats mentals a si mateix i també els atribueix als altres. També inclou la capacitat de percebre i així poder arribar a reflexionar i comprendre en relació a les sensacions pròpies i de la resta aconseguint així preveure el propi comportament i el dels altres.
 |
| Aquesta il·lustració mostra l'experiment que van fer Wimmer i Perner. (Il·lustració extreta de http://html.rincondelvago.com/) |
D'altra banda, el desenvolupament moral és el procés pel qual el nen/a desenvolupa les conductes i actituds adequades cap als altres, tenint en compte lleis, regles i normes culturals i socials. Ajudar en el desenvolupament moral d'un nen és una tasca molt important per als pares i per als docents, ja que el desenvolupament d'actituds morals normalment fa que els infants siguin disciplinats, treballadors, honestos, bons i amables.
A partir d'aquí, Lawrence Kohlberg, psicòleg contemporani deixeble de Jean Piaget, considera que el desenvolupament moral d'una persona passa per tres grans nivells —el Preconvencional, el Convencional i el Postconvencional— cadascun dels quals conté dos estadis o etapes. En total sis estadis de maduresa creixent i amb raonaments morals diferents.
 |
| Aquesta il·lustració representa la moralitat dels nens. (Il·lustració extreta de http://3.bp.blogspot.com/) |
IMPORTÀNCIA DE L'EDUCACIÓ EMOCIONAL A L'EDUCACIÓ PRIMÀRIA
L’educació emocional és ‘el procés educatiu que té com a objectiu el desenvolupament de competències emocionals. És un procés que s’inicia des de la primera infància i està present al llarg de tota la vida’. La fonamentació teòrica de l’educació emocional no es limita a la intel·ligència emocional, sinó que pren en consideració altres referents com ara les aportacions de la neurociència, la tradició de les competències socials, l’autoestima, les investigacions sobre el benestar i la psicologia positiva, etc. Es tracta d’un marc teòric ampli i integrador que fonamenta una proposta d’innovació educativa (Bisquerra i Pérez, 2007; Bisquerra, 2000).
L'educació formal, fins ara, no ha previst la necessitat ni la importància de l’educació emocional. Però ha arribat el moment de prendre’n consciència. Afortunadament cada cop hi ha més gent que l’entén així, tal com es manifesta en les publicacions que tracten aquest tema (Bisquerra, 2011).
És important i necessari que l’educació emocional es posi en pràctica tant a l'escola com a la família. La responsabilitat educativa és compartida i l'escola ha de facilitar que les famílies coneguin què és l'educació emocional i com treballar-hi perquè la integrin en el seu rol educatiu.
És important que coneguin les diferents estratègies de regulació de la por, la tristesa i la ràbia per tal de poder ajudar els alumnes en el seu progrés emocional. Han de treballar a l'aula la relaxació, la reestructuració cognitiva, la distracció conductual, etc, i d'aquesta manera millorar la competència emocional dels seus alumnes.
L’educació emocional requereix un canvi de mirada del professorat i això requereix plans de formació inicials i permanents. El professional ha d’implicar-se en aquesta formació. Si acceptem que l’educació es dóna per contagi, per models, què succeeix si existeix un col·lectiu de docents que mantenen entre les seves vivències pors, frustració, insatisfacció, disgustos… sense ni tan sols reconeixe’ls? Més enllà de la necessitat de crear materials didàctics calen professionals disposats a seguir un camí d’autoconeixement.
Tot seguit, m'agradaria mostrar el següent vídeo. Es tracta d'un conte que treballa d'una manera molt dinàmica i adequada pels nens i nenes l'educació emocional. A través de les transformacions del personatge de la Paula, els alumnes poden anar identificant les diferents emocions i el que senten ells.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada